Alguns consistoris ja havien fet gestions diverses per tal
d´aconseguir per a Súria un Institut de Segon Ensenyament, depenent de
l´Estat, però va ser l´Ajuntament presidit per l´alcalde Sr. Isidre
Reguant, el que de veritat va fer el pas més efectiu a l´oferir al
ministeri d´educació 1800 metres de terreny per a que s´edifiqués un institut.
Aixó era el Gener de 1967.
L´obra era adjudicada a una empresa amb domicili social a Madrid, que es deia SACEMO S.A.
L´Ajuntament haguè de fer el moviment de terres i explanació i portada de seveis de
llum, aigua i clavegueram. Les obres anaven lentes i es va haver d´enderrocar part de
l´estructura de formigó armat de la primera planta que no oferia la seguretat exigida.
L´urbanisme estatal havía enviat tot el mobiliari, que era de luxe. El
novembre de 1976 -tot fa creure que va ser intencionat- es va calar foc a la sala on hi
havia tots els mobles. Van acudir tots els veïns i serveis municipals però no es va
poder extingir el foc de cap manera.
Es van fer molts viatges a Madrid, perquè el ministeri tornés a considerar o reconsiderar l´assumpte de l´institut de Súria. Finalment el setembre de 1977, va sortir la subhasta de 35 milions 830 mil pessetes i fou entregada a la costructora Grau Sala S.A. de Manresa. Com que hi havia moltes fisures a les bigues i forjat dels sostres, els tècnics van creure convenient fer un nou estudi i presupost adicional. Les noves obres van començar a finals de 1978 i van quedar enllestides el 1980 .
El 2 de Setembre de 1985 el Centre passà a ser IES amb el nom d'IES Súria i el 5 d'Octubre de 1990 passà a denominar-se IES Mig-Món.